Aprofitant que aquesta setmana passada vam veure a classe la pel·lícula de “La plaça del diamant” i que he vist que l’ Aitor havia penjat una foto de la Colometa, he pensat que estaria bé penjar una fotografia de la que va estar la portada de la pel·lícula.

El fet de veure la pel·lícula a classe ens va permetre veure desvetllats alguns dels aspectes que encara no hem descobert per nosaltres mateixos amb la lectura del llibre.

Algun dels exemples seria la mort d’ en Quimet, encara que era una cosa gairebé visible a mesura que avançaven els fets de la guerra. Amb la seva mort la Natàlia no només perdia al seu home, sinó també a poc a poc el treball, el menjà, i les ganes de viure, així que decideix treure la vida dels seus fills i la seva per no passar més tristeses. En aquest moment vam poder apreciar la relació entre l’ embut i el colom, detall esmentat en capítol anteriors, és amb aquest embut amb el que vol fer empassar als nens el líquid que els portarà la mort. Aquell mateix dia la Natàlia veu com l’ últim colom mor davant seu de gana, de tristesa...
Veiem com gràcies al botiguer aconsegueix feina i sortir endavant amb els nens. Un dia, aquest demana matrimoni a la Natàlia, ella sap que no seria com en Quimet i que mai l’ ompliria tant com ell. En aquest moment veiem com un gran silenci envaeix l’ escena i ella l’ única cosa que far és vorejar amb el peu una flor del terra (cosa que podem observar en moltes escenes). Més endavant es veu com la Rita es casa i l’ Antoni és fent el servei militar. Encara que la Natàlia es va casar amb el botiguer, no va poder oblidar al Quimet i pensava que pot ser qualsevol dia podia aparèixer i llavors ella, què faria? Però va saber que havia estat afusellat en una plaça, i ell continuava apareixent en els seus somnis. Fins que un dia es va llevar del llit, es va dirigir a la plaça del diamant, que era en festes, i va recordar la conversa que van tenir ella i en Quimet durant el seu ball. Va mirar amunt per un forat, va cridar moltíssim, i va decidir tornar a casa com si ja pogués estar tranquil·la la resta de la seva vida.