Perdó pel retràs, però he tingut problemes a l'hora d'etrar al blog i no he pogut postejar res fins ara.
El comportament gelós d’en Quimet en relació a la Colometa és evident a aquests capítols. El que al principi semblava un noi de l’època, és a dir, amb influència envers la dona, amb les idees clares i que prenia les decisions en nom de la noia, acaba mostrant-nos el seu masclisme (des d’un punt de vista subjectiu) i els seus gelos. I ens ho fa veure amb els actes controladors que li fà a la Colometa, com ara anar a observar-la mentre treballa, o dir que l’havia vist passejant amb en Pere, cosa que no era veritat, però tot i així amb el seu caràcter va enredar a la Colometa perquè digués que sí que ho era. Una altra mala jugada que li fa a la Natàlia per culpa dels gelos és deixar-la sola, sagnant pel nas, i s’enfada quan el cambrer l’acompanya als serveis per eixugar-se, i després de tot diu que el noi que l’ha acompanyat s’ha pres llibertats. Tot això, acompanyat sempre d’un “Pobra Maria” fa que la Colometa senti que fa les coses malament, i la deixa sempre confusa. (força correcte en general)
No entenc per què poses en vermell "ho", si l'antecedent del ho és veritat, hauries de fer anar el pronom en, perquè porta implícita la preposició "de"
26/2/07
25/2/07
Resum del capítol XI al XV (tema lliure)
Com vam veure en el capítol anterior la mare d' en Quimet li va regalar una flor de Jericó a la Natàlia com a símbol del seu embaràs,
al final el nen va rebre el nom d' Antoni, va tenir molts problemes per ser alimentat però es posà bé i en Quimet es durà la flor de Jericó tancada. La Natàlia només va rebre un regal de la Júlia. Recorda perfectament el moment en que Quimet compra un embut i al dia següent arriba el colom, entren el dos gairebé junts. Ell, es decideix a fer un colomar i instal·lar-lo en les golfes, llevant espai a la Colometa, de mica en mica, porta parelles de distintes races de coloms i els posa a tots en el colomar. Per la Natàlia tot eren maldecaps petits fins que arribà la República i Quimet començà a correr pels carrers onejant una bandera. A l’ any i mig la Colometa torna a tenir un fill, la Rita, degut a això Antoni agafarà una gelosia enorme, i quan no tenia ganes de menjar imitava el seu pare i deia que tenia molt de mal en la cama. Així que Quimet comprà un revòlver per treure-li la gelosia i entretenir-lo amb una altra cosa, aprofiatnt també per fer que no prengués el pel a la Colometa.
al final el nen va rebre el nom d' Antoni, va tenir molts problemes per ser alimentat però es posà bé i en Quimet es durà la flor de Jericó tancada. La Natàlia només va rebre un regal de la Júlia. Recorda perfectament el moment en que Quimet compra un embut i al dia següent arriba el colom, entren el dos gairebé junts. Ell, es decideix a fer un colomar i instal·lar-lo en les golfes, llevant espai a la Colometa, de mica en mica, porta parelles de distintes races de coloms i els posa a tots en el colomar. Per la Natàlia tot eren maldecaps petits fins que arribà la República i Quimet començà a correr pels carrers onejant una bandera. A l’ any i mig la Colometa torna a tenir un fill, la Rita, degut a això Antoni agafarà una gelosia enorme, i quan no tenia ganes de menjar imitava el seu pare i deia que tenia molt de mal en la cama. Així que Quimet comprà un revòlver per treure-li la gelosia i entretenir-lo amb una altra cosa, aprofiatnt també per fer que no prengués el pel a la Colometa. 11/2/07
Els gelos d'en Quimet
Durant els primers deu capítols podem apreciar que en Quimet, el primer marit de la Natàlia, es egoista, fort, masclista, amb molt de caràcter, gelós, i a demés fa que la vida de la seva dona sigui un infern.
D’en Quimet, es podria parlar de diferents aspectes. Jo em centraré en la gelosia.
El primer acte important de gels que ens trobem, es quan aquest li exigeix a la Natàlia que deixi la seva feina a la pastisseria, ja que es pensava que el pastisser anava darrera d’ella.
Aquest acte de gelosia, s’aprecia molt, en el moment que la Natàlia es troba amb en Pere per casualitat, i en Quimet l’acusa d’haver-se’n anat amb ell, i li obliga a demanar-li perdó, encara que ella li jura que això es mentida. Aquí també podem veure, que a part de ser gelós, es molt possessiu. (hauries de precisar, reflexionant com són viscudes aquestes situacions per cadascun dels personatges)
Per últim, cal destacar el moment en que la Natàlia es en un bar, i li sagna el nas. Un empleat del bar, la va acompanyar al lavabo, i es va assegurar que ella estigués bé. En sortir, es va trobar amb en Quimet, que estava molt enfadat. (com afecta això la relació entre els personatges)
En resum, veiem que en Quimet, es un home molt fet a l’antiga, i que no li convé gens a la Natàlia. (per què?)
D’en Quimet, es podria parlar de diferents aspectes. Jo em centraré en la gelosia.
El primer acte important de gels que ens trobem, es quan aquest li exigeix a la Natàlia que deixi la seva feina a la pastisseria, ja que es pensava que el pastisser anava darrera d’ella.
Aquest acte de gelosia, s’aprecia molt, en el moment que la Natàlia es troba amb en Pere per casualitat, i en Quimet l’acusa d’haver-se’n anat amb ell, i li obliga a demanar-li perdó, encara que ella li jura que això es mentida. Aquí també podem veure, que a part de ser gelós, es molt possessiu. (hauries de precisar, reflexionant com són viscudes aquestes situacions per cadascun dels personatges)
Per últim, cal destacar el moment en que la Natàlia es en un bar, i li sagna el nas. Un empleat del bar, la va acompanyar al lavabo, i es va assegurar que ella estigués bé. En sortir, es va trobar amb en Quimet, que estava molt enfadat. (com afecta això la relació entre els personatges)
En resum, veiem que en Quimet, es un home molt fet a l’antiga, i que no li convé gens a la Natàlia. (per què?)
Els gelos d'en Quimet.
En el desenvolupament dels capítols I al X podem observar que el personatge d’en Quimet ha anat tant evolucionant com, progressant el seus gelos envers la Natàlia .
Quimet és el marit de Natàlia, volia que aquesta fes tot el que ell volgués, que tingués els mateixos gustos i fins i tot li va canviar el nom i li va anomenar “colometa”.
Aquest personatge s’aprofita de la innocència de la Natàlia, que no se n’adona de la realitat que li envolta. Durant el transcurs d’aquests deu capítols podem observar algunes cites on es veu clarament la seva gelosia envers la Natàlia.
El primer acte de gelosia d’en Quimet es produeix quan aquest s’enfada amb la Natàlia, perquè no volia que treballès a la pastisseria, ja que segons Quimet, el cap de la pastisseria li anava molt al darrera.
Un altre seria les acusacions falses que fa en Quimet envers la Natàlia en dir que havia estat passejant amb en Pere.
Natàlia acaba sotmeten-se a en Quimet en acceptar les acusacions i demant-li perdo.
Per últim, en Quimet s’enfada amb ella, quan en el bar un home ajuda a Natàlia i l’acompanya fins al lavabo, ja que aquesta li sagnava el nas. (trobo a faltar un lligam més gran entre els diversos paràgrafs del teu escrit i també et falta explicar les reaccions/conseqüències/actituds dels personatges)
Quimet és el marit de Natàlia, volia que aquesta fes tot el que ell volgués, que tingués els mateixos gustos i fins i tot li va canviar el nom i li va anomenar “colometa”.
Aquest personatge s’aprofita de la innocència de la Natàlia, que no se n’adona de la realitat que li envolta. Durant el transcurs d’aquests deu capítols podem observar algunes cites on es veu clarament la seva gelosia envers la Natàlia.
El primer acte de gelosia d’en Quimet es produeix quan aquest s’enfada amb la Natàlia, perquè no volia que treballès a la pastisseria, ja que segons Quimet, el cap de la pastisseria li anava molt al darrera.
Un altre seria les acusacions falses que fa en Quimet envers la Natàlia en dir que havia estat passejant amb en Pere.
Natàlia acaba sotmeten-se a en Quimet en acceptar les acusacions i demant-li perdo.
Per últim, en Quimet s’enfada amb ella, quan en el bar un home ajuda a Natàlia i l’acompanya fins al lavabo, ja que aquesta li sagnava el nas. (trobo a faltar un lligam més gran entre els diversos paràgrafs del teu escrit i també et falta explicar les reaccions/conseqüències/actituds dels personatges)
EN QUIMET I ELS SEUS GELOS:
A la novel.la en Quimet sembla ser un personatge amb un caracter masclista i més aviat tancat, perquè des d'un principi tractava a la Colometa malament: en un dels casos on la va tractar malament (repetició innecessària)va ser quan li va agafar del coll i la (va) sacsejà(ar), sense cap motiu. Al llarg de la novel.la quan ella opinava diferent que ell, en Quimet li donava cops, no es que sigui maltracte sinó que ell no li donava espai per expresar-se.
Per altra banda aquest personatge es pot definir com una persona obsesivament gelosa; els casos que més podem destacar dels X primers capitols són: En primer lloc quan intenta que la Natalia deixi el seu treball nomès perqué ell pensa que el pastisser va darrera seu, en segon lloc quan ell creu veure a la Natalia passejant amb el Pere, el qual no era veritat.
Per relacionar el caracter d'en Quimet i els seus gelos poso per exemple (al capitol VII) quan a la Natalia li sortia sang pel nas i no se'l podia aturar, llavors en Quimet en comptes de ajudar-la i acompayarla al lavabo va preferir quedarse en el seu lloc, veura com li acompanyava el mosso del café i a més li va montar una escena de gelosia a la pobra Colometa que esperava l'ajuda del seu "amor". (potser convindria que aventuressis com se senten cadascun dels personatges en aquestes manifestacions de gelosia)
A la novel.la en Quimet sembla ser un personatge amb un caracter masclista i més aviat tancat, perquè des d'un principi tractava a la Colometa malament: en un dels casos on la va tractar malament (repetició innecessària)va ser quan li va agafar del coll i la (va) sacsejà(ar), sense cap motiu. Al llarg de la novel.la quan ella opinava diferent que ell, en Quimet li donava cops, no es que sigui maltracte sinó que ell no li donava espai per expresar-se.
Per altra banda aquest personatge es pot definir com una persona obsesivament gelosa; els casos que més podem destacar dels X primers capitols són: En primer lloc quan intenta que la Natalia deixi el seu treball nomès perqué ell pensa que el pastisser va darrera seu, en segon lloc quan ell creu veure a la Natalia passejant amb el Pere, el qual no era veritat.
Per relacionar el caracter d'en Quimet i els seus gelos poso per exemple (al capitol VII) quan a la Natalia li sortia sang pel nas i no se'l podia aturar, llavors en Quimet en comptes de ajudar-la i acompayarla al lavabo va preferir quedarse en el seu lloc, veura com li acompanyava el mosso del café i a més li va montar una escena de gelosia a la pobra Colometa que esperava l'ajuda del seu "amor". (potser convindria que aventuressis com se senten cadascun dels personatges en aquestes manifestacions de gelosia)
ELS GELOS D'EN QUIMET:
Des d'un principi en Quimet es va comportar d'una manera molt masclista perquè tractava la Natalia com una persona inferior a ell pel simple motiu de ser dona. Un exemple seria quan li diu (al capitol III) : "! no vui que treballis mès per aquest pastisser!" amb aixo volia dir que aquest passtisser només anava darrera de les dependentas i no li agradava pas que li mires al seu darrera.
Al seguent cas de gelosia seria quan en Quimet s'imagina (s'ho imagina o s'ho inventa?) veure la Natalia amb el Pere passejant //cosa que no era veritat. Quan es van trobar en Quimet i la Natalia van tenir una discussió molt forta en el qual ell li va demanar explicacions del que havia vist i ella li negava tot. Tant gran va ser la discussió que al final ella mateixa s'ho va creura; i li va donar la raó per no escultar-lo més. Però aixó agreujar més la situació, llavors ell li va demanar que s'agenolles per dintre per demanar-li perdó. Finalment ella ho va fer per tal d'acavar la discussió. (convindria explicar bé els fets imaginaris i els reals i parlar de la submissió de N. o de les imposicions de Q.) També pot ser s'hauria de veure el caràcter problemàtic que aquestes situacions provoquen i com afecten els personatges, intenta-ho
Des d'un principi en Quimet es va comportar d'una manera molt masclista perquè tractava la Natalia com una persona inferior a ell pel simple motiu de ser dona. Un exemple seria quan li diu (al capitol III) : "! no vui que treballis mès per aquest pastisser!" amb aixo volia dir que aquest passtisser només anava darrera de les dependentas i no li agradava pas que li mires al seu darrera.
Al seguent cas de gelosia seria quan en Quimet s'imagina (s'ho imagina o s'ho inventa?) veure la Natalia amb el Pere passejant //cosa que no era veritat. Quan es van trobar en Quimet i la Natalia van tenir una discussió molt forta en el qual ell li va demanar explicacions del que havia vist i ella li negava tot. Tant gran va ser la discussió que al final ella mateixa s'ho va creura; i li va donar la raó per no escultar-lo més. Però aixó agreujar més la situació, llavors ell li va demanar que s'agenolles per dintre per demanar-li perdó. Finalment ella ho va fer per tal d'acavar la discussió. (convindria explicar bé els fets imaginaris i els reals i parlar de la submissió de N. o de les imposicions de Q.) També pot ser s'hauria de veure el caràcter problemàtic que aquestes situacions provoquen i com afecten els personatges, intenta-ho
...Pobra Maria....
Al llarg de la lectura veiem que en Quimet repeteix una frase constantment: Ai pobra Maria...
Jo crec que aquesta Maria podria haver estat l' ex nuvia d'en Quimet com ho era en Pere de la Natàlia, i potser a en Quimet l'hi fa pena haver-la deixat, per això encara s'enrrecorda d'ella.
La meva segona hipòtesi sobre la Maria és que podria ésser un símbol, perqué en Quimet al capitol 2 diu que ell es com Josep, el pare de Jesús, que és fuster, i potser diu pobre Maria com a premonició del que li passarà la Natàlia, per paral·lelisme amb Josep, la dona de Josep es Maria, com la del Quimet és la Natàlia.
Però no queda ben encertat cap de les dues posibilitàts ja que la novel·la no diu res d'aquest personatge, per això són tot hipòtesis y no veritats absolutes.
Més endevant es veurá que en Quimet, tal i com afirma en Mateu, ell no ha conegut mai cap Maria, es a dir, és inventat, com ho es el dolor de cama etc, i moltes altres coses. potser per fer patir a la Natàlia.
Jo crec que aquesta Maria podria haver estat l' ex nuvia d'en Quimet com ho era en Pere de la Natàlia, i potser a en Quimet l'hi fa pena haver-la deixat, per això encara s'enrrecorda d'ella.
La meva segona hipòtesi sobre la Maria és que podria ésser un símbol, perqué en Quimet al capitol 2 diu que ell es com Josep, el pare de Jesús, que és fuster, i potser diu pobre Maria com a premonició del que li passarà la Natàlia, per paral·lelisme amb Josep, la dona de Josep es Maria, com la del Quimet és la Natàlia.
Però no queda ben encertat cap de les dues posibilitàts ja que la novel·la no diu res d'aquest personatge, per això són tot hipòtesis y no veritats absolutes.
Més endevant es veurá que en Quimet, tal i com afirma en Mateu, ell no ha conegut mai cap Maria, es a dir, és inventat, com ho es el dolor de cama etc, i moltes altres coses. potser per fer patir a la Natàlia.
Al llarg d'aquests deu capítols podem apreciar diverses situacions en les quals en Quimet expressa la seva gelosia, sense fonaments, envers la Colometa. Des d'un començament veiem que es tracta d'un noi possessiu i masclista, que tracta la Colometa com si fos la dona que ha de servir-lo i fer-li cas en tot moment. La primera mostra de gelosia d'en Quimet pot veure's en el capítol III, que el jove diu a la Colometa que ha estat vigilant-la i no vol que treballi amb aquell pastisser que sempre va mirant-la darrere; una altra mostra d'aquests atacs d'en Quimet podem veure'ls quan, per exemple, al capítol IV torna a renyir-la per treballar amb el pastisser, i a més l'acusa d'haver-la vist passejar amb en Pere, encara que ella jura que no ha sigut així, obligant-la a demanar perdó, i fer-la prometre que mai més es veurà amb ell. Per últim, un altre acte de gelosia d'en Quimet envers la Colometa es pot apreciar en el moment que ella comença a sagnar pel nas i un mosso del cafè l'acompanya amablement al lavabo; després d'això, la Colometa tinguè que suportar que en Quimet li fes un sermó dient-li que ja era prou gran per fer-ho ella sola.
La gelosia d'en Quimet als 10 primers capítols
En Quimet planteja uns gelos possessius envers la Colometa. És un personatge tradicional que creu que l’home és superior a la dona només pel fet de ser home i dita ideologia el fa imaginar-se que la seva muller és únicament per a ell. Aquesta possessió fa que la Colometa es torni submisa als desitjos d’ en Quimet: li ha de netejar la cadira on només ell pot seure, li ha de planxar els pantalons cada setmana, demanar perdó per haver sortit amb en Pere encara que no és veritat, etcètera.
Ja des del començament, a través d’un sermó masclista que fa en Quimet on diu que a la dona li ha d’agradar allò del seu home, es pot veure aquesta manera de pensar tan dominant. Amb el temps, creu que el pastisser que treballa amb la Colometa la mira massa, i que aquesta ha quedat amb en Pere al qual havia de fer com si no el conegués. Amb aquestes afirmacions demostra el seu caràcter d’home masclista, gelós i possessiu. Però no només amb la Colometa, si no que també acusa la seva mare de no haver posat sal sense tenir raó mostrant prepotència envers la dona.
Ja des del començament, a través d’un sermó masclista que fa en Quimet on diu que a la dona li ha d’agradar allò del seu home, es pot veure aquesta manera de pensar tan dominant. Amb el temps, creu que el pastisser que treballa amb la Colometa la mira massa, i que aquesta ha quedat amb en Pere al qual havia de fer com si no el conegués. Amb aquestes afirmacions demostra el seu caràcter d’home masclista, gelós i possessiu. Però no només amb la Colometa, si no que també acusa la seva mare de no haver posat sal sense tenir raó mostrant prepotència envers la dona.
Esperem que la Colometa s’adoni i el deixi perquè no li convé un home tan orgullós i tossut!
Els gelos de Quimet durant els primers X capítols
Els gels en el personatge de' n Quimet són un tema que té diverses cites al llarg dels primers X capítols del llibre, a més de diverses conseqüències tant per a en Quimet com per a la Colometa.
Quimet és una persona posesiva, i aixó, ho veurem desde bon començament, fent-nos així una lleugera idea del caracter d' aquest personatge, en contraposició amb Colometa, la qual, adopta un paper de dona innocent.
Quimet té exemples al llarg del llibre de home gelós amb la Colometa; ya sigui en la etapa de nuvis, o bé com marit y muller. Alguns exemples clars de la primera etapa seríen: les acusacions contra el pastisser de mirar brutament a Natàlia, o les falses acusacions que fa envers d' ella de veures en secret amb el seu primer promés, en Pere. També podém observar actes de gelsia en el moment post-matrimonial del ball contra altres homes que volen treure a ballar a la seva esposa. A més, un altre acte de gelosia és el moment en que Natàlia sagna pel nas y requireix l' ajut d' un empleat. Aquí Quimet es posa fet una fera ya que considera que no requireix l' ajut de cap home.
Per acabar també cal destacar a Quimet com una persona gelosa no només amb la seva esposa, sinó que també amb tot el que ell considera seu. (per exemple...)
Quimet és una persona posesiva, i aixó, ho veurem desde bon començament, fent-nos així una lleugera idea del caracter d' aquest personatge, en contraposició amb Colometa, la qual, adopta un paper de dona innocent.
Quimet té exemples al llarg del llibre de home gelós amb la Colometa; ya sigui en la etapa de nuvis, o bé com marit y muller. Alguns exemples clars de la primera etapa seríen: les acusacions contra el pastisser de mirar brutament a Natàlia, o les falses acusacions que fa envers d' ella de veures en secret amb el seu primer promés, en Pere. També podém observar actes de gelsia en el moment post-matrimonial del ball contra altres homes que volen treure a ballar a la seva esposa. A més, un altre acte de gelosia és el moment en que Natàlia sagna pel nas y requireix l' ajut d' un empleat. Aquí Quimet es posa fet una fera ya que considera que no requireix l' ajut de cap home.
Per acabar també cal destacar a Quimet com una persona gelosa no només amb la seva esposa, sinó que també amb tot el que ell considera seu. (per exemple...)
10/2/07
Els gelos durant el capítols de l' I al X
Durant el transcurs d’ aquests capítols hem pogut veure l’ evolució de la gelosia d’ en Quimet envers la Natàlia. Primer se’ ns va presentar com un home decidit que sabia el que volia i com ho volia, però després es com és un noi molt gelós. La primera vegada que ho vam poder observar va ser quan va anar a buscar-la per sorpresa, deia que havia estat observant com treballava i que no li agradava el pastisser per què treballava, ja que l’ havia seguida amb la mirada. Després d’ això no es van veure fins al cap de tres setmanes. Però aquesta mania pel cap de la Natàlia no va cessar i van tornar a estar dos o tres dies sense veure’s, ara s' havia ficat al cap que l’ havia vista passejant amb en Pere, cosa que era mentida. Fins que no va aconseguir que ella li demanés perdó no es va quedar tranquil.
Un dia que es trobaven prenent un cafè, a la Natàlia va començar a rajar-li sang pel nas, el mosso del bar la va acompanyar al lavabo i es va assegurar que es trobés bé, en sortir es va trobar amb en Quimet que s’ havia enfadat. Però no és només ell que sent gelosia, sinó també ella, ja que amb tanta Maria, pensa que aquesta ho fa millor tot. (aquesta apreciació s'hauria d'argumentar)
Un dia que es trobaven prenent un cafè, a la Natàlia va començar a rajar-li sang pel nas, el mosso del bar la va acompanyar al lavabo i es va assegurar que es trobés bé, en sortir es va trobar amb en Quimet que s’ havia enfadat. Però no és només ell que sent gelosia, sinó també ella, ja que amb tanta Maria, pensa que aquesta ho fa millor tot. (aquesta apreciació s'hauria d'argumentar)
3/2/07
Capítol Dos (resum)
La Natàlia es cità amb Quimet al Parc Güell, portant unes sabates de xarol, que després d’ una hora li feien molt mal, ja que ell va arribar una hora tard. No va dir-li que un noi per la finestra li va proposar tenir relacions. Mentre pujaven li volia explicar que havia trencat amb en Pere, però no trobà l’ ocasió. Dalt de tot, en Quimet li llençà un sermó masclista, mentre un merlot negre no deixava de sortir d’entre els arbres. Allà es produeix el primer petó, es fa tard i deixen el parc, Quimet diu: "pobre Maria!" ella pensa, qui és Maria?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
