A l'envelat de la plaça del Diamant hi fan el ball de festa major. La Natàlia hi coneix el Quimet, el qual la convida a ballar i li diu que al cap d'un any seria la seva senyora i la seva reina. Natàlia, amb la mare morta, incòmoda pels enagos que porta, amb els ulls de mico al davant "que no em deixaven... i no hi hagués manera d'escapar-ne". Sortint del ball, li diu que només es pot dir Colometa i ella arrenca a córrer i ¡pataplaf!, els enagos per terra.
