¿I si el meu promès ho sap?
¿Tan petita i ja té promès?
I quan va riure els llavis se li van estirar i li vaig veure totes les dents.
Tenia uns ullets de mico i duia una camisa blanca amb ratlleta blava,
amarada sota dels braços, i amb el botó del coll descordat.
Quan estarem ben sols, tota la gent desada a dintre de les cases i els carrers buits,
vostè i jo ballarem un vals de punta a la Plaça del Diamant..
volta que volta... Colometa. (no hi ha cap aportació personal)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada