La jove se sent enrabiada amb tot: la guerra, els nens, en Quimet... així que agafa els ous dels coloms i els sacseja per matar-los. Per tant, aquests simbolitzen la seva submissió i a través d’ells desvetlla els seus sentiments de ganes de ser lliure. De mica en mica el nombre de coloms va decaient a mesura que ella va recuperant la seva pròpia identitat. No ho recordo massa bé però em sembla que l’última vegada que en Quimet apareix per casa només en queda un i mor com ell. A partir d’aquest moment, la vida de la Natalia és trista i, desesperada, deixa que el temps vagi passant dia rere dia...al llit de l’habitació que resta a la penombra, abraçada als seus fills, sentint els bombardejos fora les finestres, espera que la mort li arribi a ella també. Es troba sola i sense feina, ja no li queda ningú, ni res; no hi ha coloms per enlloc... Ella ja no és la Colometa, simplement es diu Natàlia. Deixa la seva anterior vida de dona sotmesa tant a la condició de dona com al seu marit i comença a viure segons la seva voluntat. Es torna més forta i lluita per ser ella mateixa, no algú a qui l'imposen una identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada