Crítica de la pel•lícula.

Títol original: La plaza del diamante.
Any: 1982.
Duració: 116 minuts.
Productor: Fígaro Films.
Distribuïdor: Fígaro Films.
Gènere: Drama.
Direcció: Francesc Betriú.
Productor: Pepón Coromina.
Actors: Alfredo Luchetti, Elisenda Ribas, Joaquim Cardona, Josep Miguell, Lluís Homar, Lluís Julià, Marta Molins, Paca Gabaldón, Sílvia Munt.
Guió: Benet Rosell, Francesc Betriú, Gustau Hernández.

Música: Ramon Muntaner.
Nacionalitat: Espanya.
Data de l’estrena: 25-03-1982.
Recaptació: 621.000 €.
Espectadors: 503.800.

Els subjectes gramaticals mai no poden anar separats del predicat per cap signe de puntuació ni tampoc els CD del verb que completen.Revisa el teu text i esmena aquest aspecte
La plaça del diamant, va ser una de les primeres adaptacions de novel·les que es van reproduir al cinema, la qual va tenir molt èxit. Jo opino, que es una bona adaptació, i que el director a fet una feina de mèrit, perquè es realment difícil realitzar una pel·lícula que funcioni, mantenint-se totalment fidel a l’argument de la novel·la.

L’ambientació, també està molt treballada. Tant els escenaris, com la il·luminació i les cameres, ja que ajuden a reflectir l’obra escrita per Rodoreda amb tot el detall possible. No té sentit!

Personalment, la pel·lícula m'ha agradat.