25/3/07

Aprofitant que aquesta setmana passada vam veure a classe la pel·lícula de “La plaça del diamant” i que he vist que l’ Aitor havia penjat una foto de la Colometa, he pensat que estaria bé penjar una fotografia de la que va estar la portada de la pel·lícula.

El fet de veure la pel·lícula a classe ens va permetre veure desvetllats alguns dels aspectes que encara no hem descobert per nosaltres mateixos amb la lectura del llibre.

Algun dels exemples seria la mort d’ en Quimet, encara que era una cosa gairebé visible a mesura que avançaven els fets de la guerra. Amb la seva mort la Natàlia no només perdia al seu home, sinó també a poc a poc el treball, el menjà, i les ganes de viure, així que decideix treure la vida dels seus fills i la seva per no passar més tristeses. En aquest moment vam poder apreciar la relació entre l’ embut i el colom, detall esmentat en capítol anteriors, és amb aquest embut amb el que vol fer empassar als nens el líquid que els portarà la mort. Aquell mateix dia la Natàlia veu com l’ últim colom mor davant seu de gana, de tristesa...
Veiem com gràcies al botiguer aconsegueix feina i sortir endavant amb els nens. Un dia, aquest demana matrimoni a la Natàlia, ella sap que no seria com en Quimet i que mai l’ ompliria tant com ell. En aquest moment veiem com un gran silenci envaeix l’ escena i ella l’ única cosa que far és vorejar amb el peu una flor del terra (cosa que podem observar en moltes escenes). Més endavant es veu com la Rita es casa i l’ Antoni és fent el servei militar. Encara que la Natàlia es va casar amb el botiguer, no va poder oblidar al Quimet i pensava que pot ser qualsevol dia podia aparèixer i llavors ella, què faria? Però va saber que havia estat afusellat en una plaça, i ell continuava apareixent en els seus somnis. Fins que un dia es va llevar del llit, es va dirigir a la plaça del diamant, que era en festes, i va recordar la conversa que van tenir ella i en Quimet durant el seu ball. Va mirar amunt per un forat, va cridar moltíssim, i va decidir tornar a casa com si ja pogués estar tranquil·la la resta de la seva vida.

20/3/07

La Plaça del Diamant, Resum, Fitxa Técnica i opinió personal.


La Plaça del Diamant fou tot un éxit de televisió. Era una obra que anys enrere era inimaginable veure-la per petita pantalla.
Serie dramàtica de 4 episòdis basada en l'obra de Merçé Rodoreda y dirigida per Francesc Bertríu per a Televisió Espanyola l'any 1981.


Fitxa técnica

Títol:La plaza del diamante
Director:Francisco Betriu
Any:
1981
Format:TV
Duració:l4 episódis
Génere:ficció




Aquesta pel·lícula m'ha fet comprendre millor la novel·la i comprendre fins i tot millor la realitat de la gent de l'época, ja que, per exemple, a la meva besavia li havia passat el mateix amb el seu marit, la seva família y els seus amics, i com he dit avants m'ha fet comprendre millor la realitat que es vivia en aquell temps i m'ha fet veure el que havien viscut avantpassats meus.

Cal dir també que l'ambientació esta molt ben aconseguida tant pel que fa a la, digemne caracterització dels edificis com pel que fa a la roba dels personatges tant principals com secundaris y l'aspecte de la iluminació, sobretot a la part on es reflecteix el bombardeig ue cau sobre Barcelona, amb tot de vidres tintats de blau y la llum blava on suposem que la gent debia de fer aixó per a que els avións que atacaven la ciutat no tinguesin una visió clara dels objectius. L'angoixa de la Natàlia també esta reflectida en els angles de càmara.

15/3/07

Posició moral davant la guerra

Encara que ja he arribat al capítol trenta, no em queda gaire clar la posició moral dels personatges davant la Guerra Civil. En Quimet, en Cintet i en Mateu defensen la República al front d’Aragó. L’adroguer ajuda a en Quimet a portar sacs pels soldats, és a dir, que també és republicà?. La Natàlia no parla de manera directa sobre la seva ideologia però quan la veïna li explica els embolics de la seva família, ella té por que un dels milicians sigui en Quimet. Per tant, la veïna es mostra feixista i la Colometa, com que el seu marit és republicà, defensa aquest posicionament. Els amos de la casa on la Colometa treballava la fan fora només pel fet que en Quimet és milicià republicà, per tant, són sediciosos. L’Enriqueta, per exemple, diu que la guerra li ha fet malbé el negoci i que es troba en contra d’aquesta, no obstant això, no demostra cap tipus d’ideologia. Voldria saber ben bé quin posicionament té l’autora respecte la guerra, no obstant, crec que és contrària. Però bé, em sembla que encara no està prou definit aquest tema i en tot cas, l’hauré de retornar més endavant, un cop llegits més capítols...

11/3/07

Resum dels capítols XVI al XX


Dels capítols XVI al XX veiem els problemes que es presenten de nou a la Colometa i a la seva família. Per començar, en Quimet pateix d’un mal d’estomac considerable, que resulta ser un cuc solitari que ha de fer fora tant si com no, si no vol que el cuc acabi amb ell. Afegit amb el problema intestinal del marit de la Natàlia, l’ Antoni, el fill d’ambdós no fa més que crear problemes degut a la gelosia que li té a la nova bebè, la Rita, i aprofita les ocasions en què es troba sol amb ella per poder fer-li la guitza, arribant fins i tot a posar en perill la vida de la nena. A més a més, el problema econòmic creix a la casa, i és que en Quimet té problemes amb el treball, i sembla que les coses no van gaire bé, pel que la Colometa decideix buscar feina a mitja jornada, netejant la casa d’uns coneguts de l’Enriqueta. Encara que en Quimet no hi està massa d’acord, doncs confia en el negoci de criar coloms, la nostra protagonista aconsegueix la feina a la casa d’una família benestant, i la major part dels darrers cinc capítols parlen de la descripció de la casa, que sembla un laberint, i on hi ha enrenou vagi on vagi. (correcte)

Com a complement del resum, afegeixo una fotografia meva de quan era petita. Tota una autèntica colometa!

Resum (capítols XVI-XX)


En els capítols que van del XVI al XX podem apreciar l’evolució de l’empitjorament econòmic d la família, agreujat per la malaltia d’en Quimet, qui té un cuc solitari que el fa sentir angúnia contínuament; així que la Natàlia, per tal de sortir d’aquella mala temporada, decideix buscar un treball pels dematins.

Els dos fills suposen un problema per la Colometa, que sap l’ enorme gelosia que sent el seu fill, que en dues ocasions ha posat en perill la vida de la nena, un cop posant-li una baldufa al coll, i un altre llençant el cuc solitari que tragué el pare al seu bressol; encara i així, la necessitat es tan gran que la mare acudeix a un treball que li diu l’ Enriqueta, en el que havia de fer les feines d’una família rica en una enorme casa. Aquesta és acceptada, i en poc temps comença la seva feina pels dematins, deixant els nens sols.

A partir del capítol XVII, Mercè Rodoreda es centra en la descripció de la casa, que per a la Colometa es tracta d’una mena de trencaclosques en el que mai sap d’ on vénen les veus dels habitants, que la criden per demanar-li els serveis; per altra banda, en Quimet creu la possibilitat de poder fer tirar endavant la cria de coloms que porten a terme, i poder acabar fent-se rics. (correcte)

Resum (capítols X-XV)


Del capítol X al XV podem observar com hi ha un gran canvi en les vides tant de la Colometa com d’en Quimet, gràcies a l’arribada primer de l’ Antoni, i després de la Rita.

Amb el naixement del primer fill, observem que des d’un primer moment es presenta com l’arribada d’un nen que serà conflictiu, descrivint el moment del part com “fer tota la força del morir”. Des d’aquest moment es planteja una similitud entre l’arribada d’una nova vida, com és la d’un fill esperat, amb la mort, que ens prediu com serà més tard la vida dels protagonistes amb l’ Antoni en ella. (no entenc què vols dir)
El nadó va convertir-se en un maldecap per tothom, plorant i gemegant durant tot el dia, alhora que s’aprimava i semblava morir-se lentament. Però aquest problema s’acabà quan començà a voler menjar; va ser a partir d’aquest moment quan aparegué la figura del colom jove, que ferit anà a parar a la finestra de la Colometa, i en Quimet digué que seria l’alegria del nen. El colom s’anomenà Cafè, i la companya que lo posaren Maringa; més tard van col·locar dues parelles més de coloms, i van construir un colomar. En el capítol XIV Mercè Rodoreda ens descriu la Plaça del Diamant, donant èmfasi a l’olor que aquesta posseeix, i fa una clara referència a la República, dient que el Quimet es passava el dia al carrer cridant i fent voleiar una bandera.
Finalment, al capítol XV arriba la seva primera filla, Rita, nascuda un any i mig més tard que l’ Antoni. Aquest va caure en una fort gelosia envers la nena, i acabà per convertir-se en un nen, que ple de ràbia perquè veu perillar l’amor de la seva mare per ell, juga amb un revòlver que li regalà el seu pare com si es tractés d’un arma de veritat.

Tema Lliure dels capítols X al XV

Dels capítols X al XV veiem quin paper li toca prendre a la Colometa a la seva pròpia vida. I és que la Natàlia és protagonista de la seva existència, però alhora és un personatge totalment passiu en aquesta. Tal i com explica els fets quotidians, sembla com si ella fos simplement un personatge extern que no hi té res a veure amb el que passa al seu voltant. Té un mode d’explicar-ho tot completament inactiu;(no entenc a què et refereixes) i és que ens parla del que passa amb la vida dels personatges que conviuen amb ella, però mai parla de com se sent personalment, i això és quelcom que m’ha cridat l’atenció quan llegia. Quan és encinta tothom li parla de què fer amb el nen, ella no té cap iniciativa al respecte, és com si tot s’ho haguessin de fer. El mateix passa amb els coloms, veiem com són els coloms, ens ho explica detalladament, però no es veu quina funció fa ella en tot això de criar-ne a la seva pròpia casa. Per últim, veiem aquesta actitud de passivitat quan la Natàlia se’n adona que està embarassada. Ho diu d’una manera com “sis mesos més tard vaig saber que estava embarassada”, com si no fos cap desig, com si el nou bebè sortís de la res, de sobte té la panxa grossa, de sobte pateix malestar a l’embaràs, de sobte es troba a prop de la mort, de sobte la nova criatura ja té nom... i on és la voluntat de la Colometa? On ha anat la seva personalitat? Per què és tan inactiva amb els successos de la seva pròpia vida? Per què ens ho diu tot com si els fets no fossin amb ella?...
(hauries d'organitzar millor el teu escrit i de passada revisar el sentit de inactivitat, passivitat...)

Sento la llarga longitud del text, però al tractar-se d'un anàlisi d'un personatge en comptes d'un resum del capítol, m'hi he vist obligada a escriure tot el que sentia envers el tema que he escollit, i trobo que tot el que hi veieu escrit és important.

10/3/07

Comportament moral dels personatges masculins envers la guerra, del capítol XX al XXX

En capítols anteriors ja s’ havia avançat la situació d' inestabilitat que s' estava produïnt amb la proclamació d' una nova República, com per exemple que el treball d’ en Quimet havia baixat i com a conseqüència la Colometa va haver de buscar treball. Tot va començar amb una idea que Cintet havia ficat a Quimet en el cap de fer-se membre d' un escamot, a la Natàlia no li agradava la idea però ell ho va fer igualment. Va ser feta fora de la casa on trballava, ja que els senyors amb la nova situació de la guerra no tenien per pagar-la, però no va trigar en trobar un treball en l’ ajuntament gràcies a la senyora Enriqueta. Mentre succeïen totes aquestes coses en Quimet va haver d’ anar a lluitar al front d’ Aragó, venia regularment i portava menjar i coses pels nens. En una d’ aquestes visites va contar que a mossèn Joan el van haver de treure en un camió amb roba d’ en Mateu per poder passar la frontera. Aquest li va donar dues monedes d’ or, va dir que a ella i als nens els faria més falta. Un dia va venir en Mateu per acomiadar-se de la Natàlia, ja que pensava que sense la Griselda i la nena pot ser que no tornés del front. Va plorar com un nen petit i abans d’ anar-se’n va dir-li que en Quimet tenia molta sort de tenir-la. En una altra ocasió en Cintet va anar a veure la Natàlia i li portava coses pels nens, venia de Cartagena en avioneta i va decidir anar i recordar coses del passat quan no hi havia aquesta situació d' inestabilitat i menjaven pastissets de xocolata que portava la Natàlia.

8/3/07

La Colometa i el treball del capítol XVI al XX

En el capítol setze es diu per primera vegada, o una de les primeres, que en Quimet té falta de treball, no li dóna gaire importància, ja que pensa que és una mala temporada i que al final tot s’ arreglarà. El que no sap és que una guerra és pròxima. La Natàlia no està tan segura d’ això així que decideix buscar un treball pels matins, és la senyora Enriqueta qui li parla sobre una possible família que estaria interessada en una noia que fes feina pels matins. Assisteix tota sola i nerviosa a la cita, va ser un èxit i aconsegueix el treball. -Es veu com Mercè Rodoreda durant el transcurs dels capítols realitza una especial atenció a la descripció de la casa, ja que tal com diu la Natàlia, encara portava temps i li semblava un trencaclosques-. En un principi va deixar sols els nens a casa, perquè no volia ser una molèstia per la senyora Enriqueta que s’ oferia a tenir cura d’ ells, i ho va provar però la Natàlia va pensar que ja s’ havien quedat sols i no havia succeït res. Sembla que en aquesta casa la tracten bé, li paguen cada dia els diners i són bona gent, més endavant veurem com acaba tot plegat.

Un presentiment sobre en Quimet

Acabat el capítol vint, em penso que l'autora ens vol avançar de manera indirecta una desgràcia pel Quimet per les diverses situacions desagradables que pateix.
Primer es queixa del llit perquè li fa mal al dormir i camina mig coix. Després, té un somni molt estrany, on els queixals li cauen tornant-se pedretes que no pot treure perquè té la boca cosida. En el moment que li explica a la Natàlia fa referència a la mort, igual que quan parla dels nens i la seva actitud entremeliada que el fa tornar boig. També, li va bastant malament la feina i per nervis, pateix una malaltia de panxa. Té com una mena de cuc d’uns 15 cm, que el menja de mica en mica i fa que la Natàlia s’angoixi per la seva salut en perill.
Com que arribarà la guerra civil espanyola, no són massa desgràcies? Ara que s’ha calmat una mica controlant el seu mal geni i tracta millor la Natàlia, espero que no li passi res. L’autora els descriu com una família que es fa amena a la quotidianitat que actualment es viu a totes les cases però em sembla que serà a partir d’ara quan comenci el suspens.

La gelosia d’en Quimet per la Natàlia en els X primers capítols.

Des del primer moment que Natàlia coneix en Quimet a la plaça del Diamant aquest se’ns presenta com un noi segur de sí mateix i decidit, ja que sense gaire esforç aconsegueix que Natàlia li presti atenció i balli amb ell tot i que ella estigui sortint amb en Pere. A més, quan ella li diu que està promesa ell li contestà que al cap d’un any ella serà la seva senyora i la seva reina. A mesura que van avançant els capítols i la relació entre aquests dos personatges es fa més estreta, ens adonem que la seguretat i el caràcter decidit d’en Quimet arriben a l’obsessió i el control de la vida de Natàlia, i ens adonem realment de la veritable personalitat d’en Quimet: un home masclista, egoista i molt gelós, que en el fons no és més que un sentiment d’inferioritat envers Natàlia i que el fa tractar-la d’aquesta manera. Un exemple de la veritable personalitat d’en Quimet la trobem en el moment que aquest li muntà a Natàlia un numeret a la pastisseria pel fet de creure que el pastisser la pretenia, o també en l’acte en que creu haver-la vist passejant amb en Pere, que no quedà satisfet fins que ella li demanà perdó.

Els coloms

Tot llegint del capítol deu al quinze, m’ha cridat l’atenció la importància que l’autora dóna als coloms. Ja des del començament, el llibre mostra diversos símbols que revelen l’estat d’ànim de la protagonista, però amb els coloms, -no només pel fet que la protagonista sigui anomenada Colometa-, em sembla que vol anar més enllà.
A més de reflectir el sentiment d’angoixa de la Natàlia al sentir-se com lligada a la seva vida matrimonial, també es refereix a la desgràcia que aquesta tindrà.
Justament el dia que en Quimet decideix fer el colomar, plou a bots i barrals (temps desagradable) i van haver de buidar totes les coses de la Natàlia de les golfes (deixar la seva vida passada per començar una de nova amb marit i un nen). Potser el fet de pintar-lo de color blau és pel desig de llibertat. Aquí voldria destacar la frase d'en Cintet que diu "més li valia morir que viure lligat i presoner". Ella vol sortir del seu entorn i volar?
Quan pensa en els coloms, la protagonista també recorda l’embut que en Quimet porta un dia abans. No sé encara què pot significar, però posaria la mà al foc que té quelcom a veure.
Continuaré llegint per esbrinar aquesta relació! (força correcte, en futures intervencions continua fixant-te amb els coloms i la relació amb els protagonistes: Quimet i Natàlia)

5/3/07

Els gelos d'en Quimet als 10 primers capítols

En Quimet és un personatge masclista, només pensa en lo que li va bé per a ell i no en la Natàlia i també és possesiu, actitud que fa que sigui la persona gelosa que s'observa en els 10 primers capítols.(hauries de revisar el significat de masclista, egoista, possessiu, gelós per aplicar-los correctament)
Aquesta actitud es pot observar en el moment que en Quimet va anar a buscar a la Natàlia, per sorpresa, a la pastisseria on ella treballava i va veure com el pastisser la va mirar, cosa que no li va agradar gens ni mica.(els gelos no són una actitud, busca'n més informació)
En una altre situació que es poden veure els gelos d'en Quimet envers la Natàlia és quan ella es va trobar amb en Pere per casualitat al carrer, per aquesta situació, en Quimet es va enfadar amb la Natàlia perquè deia que no se l'havia trobat per casualitat, sino que havien quedat.
També podem observar els gelos en el moment que la Natàlia i en Quimet estàven al bar i a la Natàlia li va començar a sortir sang del nas i el cambrer la va acompanyar al lavabo, i al sortir en Quimet s'havia enfadat amb ella perquè deia que ja era prou gran per poder fer-ho ella sola.(no s'entén què és el que podia fer ella sola)