Dels capítols X al XV veiem quin paper li toca prendre a la Colometa a la seva pròpia vida. I és que la Natàlia és protagonista de la seva existència, però alhora és un personatge totalment passiu en aquesta. Tal i com explica els fets quotidians, sembla com si ella fos simplement un personatge extern que no hi té res a veure amb el que passa al seu voltant. Té un mode d’explicar-ho tot completament inactiu;(no entenc a què et refereixes) i és que ens parla del que passa amb la vida dels personatges que conviuen amb ella, però mai parla de com se sent personalment, i això és quelcom que m’ha cridat l’atenció quan llegia. Quan és encinta tothom li parla de què fer amb el nen, ella no té cap iniciativa al respecte, és com si tot s’ho haguessin de fer. El mateix passa amb els coloms, veiem com són els coloms, ens ho explica detalladament, però no es veu quina funció fa ella en tot això de criar-ne a la seva pròpia casa. Per últim, veiem aquesta actitud de passivitat quan la Natàlia se’n adona que està embarassada. Ho diu d’una manera com “sis mesos més tard vaig saber que estava embarassada”, com si no fos cap desig, com si el nou bebè sortís de la res, de sobte té la panxa grossa, de sobte pateix malestar a l’embaràs, de sobte es troba a prop de la mort, de sobte la nova criatura ja té nom... i on és la voluntat de la Colometa? On ha anat la seva personalitat? Per què és tan inactiva amb els successos de la seva pròpia vida? Per què ens ho diu tot com si els fets no fossin amb ella?...
(hauries d'organitzar millor el teu escrit i de passada revisar el sentit de inactivitat, passivitat...)
Sento la llarga longitud del text, però al tractar-se d'un anàlisi d'un personatge en comptes d'un resum del capítol, m'hi he vist obligada a escriure tot el que sentia envers el tema que he escollit, i trobo que tot el que hi veieu escrit és important.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada