Els coloms

Tot llegint del capítol deu al quinze, m’ha cridat l’atenció la importància que l’autora dóna als coloms. Ja des del començament, el llibre mostra diversos símbols que revelen l’estat d’ànim de la protagonista, però amb els coloms, -no només pel fet que la protagonista sigui anomenada Colometa-, em sembla que vol anar més enllà.
A més de reflectir el sentiment d’angoixa de la Natàlia al sentir-se com lligada a la seva vida matrimonial, també es refereix a la desgràcia que aquesta tindrà.
Justament el dia que en Quimet decideix fer el colomar, plou a bots i barrals (temps desagradable) i van haver de buidar totes les coses de la Natàlia de les golfes (deixar la seva vida passada per començar una de nova amb marit i un nen). Potser el fet de pintar-lo de color blau és pel desig de llibertat. Aquí voldria destacar la frase d'en Cintet que diu "més li valia morir que viure lligat i presoner". Ella vol sortir del seu entorn i volar?
Quan pensa en els coloms, la protagonista també recorda l’embut que en Quimet porta un dia abans. No sé encara què pot significar, però posaria la mà al foc que té quelcom a veure.
Continuaré llegint per esbrinar aquesta relació! (força correcte, en futures intervencions continua fixant-te amb els coloms i la relació amb els protagonistes: Quimet i Natàlia)