Acabat el capítol vint, em penso que l'autora ens vol avançar de manera indirecta una desgràcia pel Quimet per les diverses situacions desagradables que pateix.
Primer es queixa del llit perquè li fa mal al dormir i camina mig coix. Després, té un somni molt estrany, on els queixals li cauen tornant-se pedretes que no pot treure perquè té la boca cosida. En el moment que li explica a la Natàlia fa referència a la mort, igual que quan parla dels nens i la seva actitud entremeliada que el fa tornar boig. També, li va bastant malament la feina i per nervis, pateix una malaltia de panxa. Té com una mena de cuc d’uns 15 cm, que el menja de mica en mica i fa que la Natàlia s’angoixi per la seva salut en perill.
Com que arribarà la guerra civil espanyola, no són massa desgràcies? Ara que s’ha calmat una mica controlant el seu mal geni i tracta millor la Natàlia, espero que no li passi res. L’autora els descriu com una família que es fa amena a la quotidianitat que actualment es viu a totes les cases però em sembla que serà a partir d’ara quan comenci el suspens.
Primer es queixa del llit perquè li fa mal al dormir i camina mig coix. Després, té un somni molt estrany, on els queixals li cauen tornant-se pedretes que no pot treure perquè té la boca cosida. En el moment que li explica a la Natàlia fa referència a la mort, igual que quan parla dels nens i la seva actitud entremeliada que el fa tornar boig. També, li va bastant malament la feina i per nervis, pateix una malaltia de panxa. Té com una mena de cuc d’uns 15 cm, que el menja de mica en mica i fa que la Natàlia s’angoixi per la seva salut en perill.
Com que arribarà la guerra civil espanyola, no són massa desgràcies? Ara que s’ha calmat una mica controlant el seu mal geni i tracta millor la Natàlia, espero que no li passi res. L’autora els descriu com una família que es fa amena a la quotidianitat que actualment es viu a totes les cases però em sembla que serà a partir d’ara quan comenci el suspens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada