11/2/07

La gelosia d'en Quimet als 10 primers capítols

En Quimet planteja uns gelos possessius envers la Colometa. És un personatge tradicional que creu que l’home és superior a la dona només pel fet de ser home i dita ideologia el fa imaginar-se que la seva muller és únicament per a ell. Aquesta possessió fa que la Colometa es torni submisa als desitjos d’ en Quimet: li ha de netejar la cadira on només ell pot seure, li ha de planxar els pantalons cada setmana, demanar perdó per haver sortit amb en Pere encara que no és veritat, etcètera.

Ja des del començament, a través d’un sermó masclista que fa en Quimet on diu que a la dona li ha d’agradar allò del seu home, es pot veure aquesta manera de pensar tan dominant. Amb el temps, creu que el pastisser que treballa amb la Colometa la mira massa, i que aquesta ha quedat amb en Pere al qual havia de fer com si no el conegués. Amb aquestes afirmacions demostra el seu caràcter d’home masclista, gelós i possessiu. Però no només amb la Colometa, si no que també acusa la seva mare de no haver posat sal sense tenir raó mostrant prepotència envers la dona.

Esperem que la Colometa s’adoni i el deixi perquè no li convé un home tan orgullós i tossut!

1 comentari:

Nicole ha dit...

Voldria concretar, que a l'episodi de la mare, no vull reflectir la gelosia d'en Quimet, sinò el caràcter dominant que té envers la dona. Encara que sí que el menjar portava sal, ell tot tossut replica la seva idea.
Crec que com a conseqüència d'aquesta actitud de superioritat davant el sexe femení té una concepció masclista manifestada mitjançant els gelos.
En fi, és una simple opinió que volia exposar.
Adéu! :)