Gelos de Quimet

Perdó pel retràs, però he tingut problemes a l'hora d'etrar al blog i no he pogut postejar res fins ara.

El comportament gelós d’en Quimet en relació a la Colometa és evident a aquests capítols. El que al principi semblava un noi de l’època, és a dir, amb influència envers la dona, amb les idees clares i que prenia les decisions en nom de la noia, acaba mostrant-nos el seu masclisme (des d’un punt de vista subjectiu) i els seus gelos. I ens ho fa veure amb els actes controladors que li fà a la Colometa, com ara anar a observar-la mentre treballa, o dir que l’havia vist passejant amb en Pere, cosa que no era veritat, però tot i així amb el seu caràcter va enredar a la Colometa perquè digués que sí que ho era. Una altra mala jugada que li fa a la Natàlia per culpa dels gelos és deixar-la sola, sagnant pel nas, i s’enfada quan el cambrer l’acompanya als serveis per eixugar-se, i després de tot diu que el noi que l’ha acompanyat s’ha pres llibertats. Tot això, acompanyat sempre d’un “Pobra Maria” fa que la Colometa senti que fa les coses malament, i la deixa sempre confusa. (força correcte en general)


No entenc per què poses en vermell "ho", si l'antecedent del ho és veritat, hauries de fer anar el pronom en, perquè porta implícita la preposició "de"