Al llarg d'aquests deu capítols podem apreciar diverses situacions en les quals en Quimet expressa la seva gelosia, sense fonaments, envers la Colometa. Des d'un començament veiem que es tracta d'un noi possessiu i masclista, que tracta la Colometa com si fos la dona que ha de servir-lo i fer-li cas en tot moment. La primera mostra de gelosia d'en Quimet pot veure's en el capítol III, que el jove diu a la Colometa que ha estat vigilant-la i no vol que treballi amb aquell pastisser que sempre va mirant-la darrere; una altra mostra d'aquests atacs d'en Quimet podem veure'ls quan, per exemple, al capítol IV torna a renyir-la per treballar amb el pastisser, i a més l'acusa d'haver-la vist passejar amb en Pere, encara que ella jura que no ha sigut així, obligant-la a demanar perdó, i fer-la prometre que mai més es veurà amb ell. Per últim, un altre acte de gelosia d'en Quimet envers la Colometa es pot apreciar en el moment que ella comença a sagnar pel nas i un mosso del cafè l'acompanya amablement al lavabo; després d'això, la Colometa tinguè que suportar que en Quimet li fes un sermó dient-li que ja era prou gran per fer-ho ella sola.