Resum dels capítols XVI al XX

Dels capítols XVI al XX veiem els problemes que es presenten de nou a la Colometa i a la seva família. Per començar, en Quimet pateix d’un mal d’estomac considerable, que resulta ser un cuc solitari que ha de fer fora tant si com no, si no vol que el cuc acabi amb ell. Afegit amb el problema intestinal del marit de la Natàlia, l’ Antoni, el fill d’ambdós no fa més que crear problemes degut a la gelosia que li té a la nova bebè, la Rita, i aprofita les ocasions en què es troba sol amb ella per poder fer-li la guitza, arribant fins i tot a posar en perill la vida de la nena. A més a més, el problema econòmic creix a la casa, i és que en Quimet té problemes amb el treball, i sembla que les coses no van gaire bé, pel que la Colometa decideix buscar feina a mitja jornada, netejant la casa d’uns coneguts de l’Enriqueta. Encara que en Quimet no hi està massa d’acord, doncs confia en el negoci de criar coloms, la nostra protagonista aconsegueix la feina a la casa d’una família benestant, i la major part dels darrers cinc capítols parlen de la descripció de la casa, que sembla un laberint, i on hi ha enrenou vagi on vagi. (correcte)

Com a complement del resum, afegeixo una fotografia meva de quan era petita. Tota una autèntica colometa!

Resum (capítols XVI-XX)

En els capítols que van del XVI al XX podem apreciar l’evolució de l’empitjorament econòmic d la família, agreujat per la malaltia d’en Quimet, qui té un cuc solitari que el fa sentir angúnia contínuament; així que la Natàlia, per tal de sortir d’aquella mala temporada, decideix buscar un treball pels dematins.

Els dos fills suposen un problema per la Colometa, que sap l’ enorme gelosia que sent el seu fill, que en dues ocasions ha posat en perill la vida de la nena, un cop posant-li una baldufa al coll, i un altre llençant el cuc solitari que tragué el pare al seu bressol; encara i així, la necessitat es tan gran que la mare acudeix a un treball que li diu l’ Enriqueta, en el que havia de fer les feines d’una família rica en una enorme casa. Aquesta és acceptada, i en poc temps comença la seva feina pels dematins, deixant els nens sols.

A partir del capítol XVII, Mercè Rodoreda es centra en la descripció de la casa, que per a la Colometa es tracta d’una mena de trencaclosques en el que mai sap d’ on vénen les veus dels habitants, que la criden per demanar-li els serveis; per altra banda, en Quimet creu la possibilitat de poder fer tirar endavant la cria de coloms que porten a terme, i poder acabar fent-se rics. (correcte)

Resum (capítols X-XV)

Del capítol X al XV podem observar com hi ha un gran canvi en les vides tant de la Colometa com d’en Quimet, gràcies a l’arribada primer de l’ Antoni, i després de la Rita.

Amb el naixement del primer fill, observem que des d’un primer moment es presenta com l’arribada d’un nen que serà conflictiu, descrivint el moment del part com “fer tota la força del morir”. Des d’aquest moment es planteja una similitud entre l’arribada d’una nova vida, com és la d’un fill esperat, amb la mort, que ens prediu com serà més tard la vida dels protagonistes amb l’ Antoni en ella. (no entenc què vols dir)
El nadó va convertir-se en un maldecap per tothom, plorant i gemegant durant tot el dia, alhora que s’aprimava i semblava morir-se lentament. Però aquest problema s’acabà quan començà a voler menjar; va ser a partir d’aquest moment quan aparegué la figura del colom jove, que ferit anà a parar a la finestra de la Colometa, i en Quimet digué que seria l’alegria del nen. El colom s’anomenà Cafè, i la companya que lo posaren Maringa; més tard van col·locar dues parelles més de coloms, i van construir un colomar. En el capítol XIV Mercè Rodoreda ens descriu la Plaça del Diamant, donant èmfasi a l’olor que aquesta posseeix, i fa una clara referència a la República, dient que el Quimet es passava el dia al carrer cridant i fent voleiar una bandera.
Finalment, al capítol XV arriba la seva primera filla, Rita, nascuda un any i mig més tard que l’ Antoni. Aquest va caure en una fort gelosia envers la nena, i acabà per convertir-se en un nen, que ple de ràbia perquè veu perillar l’amor de la seva mare per ell, juga amb un revòlver que li regalà el seu pare com si es tractés d’un arma de veritat.

Tema Lliure dels capítols X al XV

Dels capítols X al XV veiem quin paper li toca prendre a la Colometa a la seva pròpia vida. I és que la Natàlia és protagonista de la seva existència, però alhora és un personatge totalment passiu en aquesta. Tal i com explica els fets quotidians, sembla com si ella fos simplement un personatge extern que no hi té res a veure amb el que passa al seu voltant. Té un mode d’explicar-ho tot completament inactiu;(no entenc a què et refereixes) i és que ens parla del que passa amb la vida dels personatges que conviuen amb ella, però mai parla de com se sent personalment, i això és quelcom que m’ha cridat l’atenció quan llegia. Quan és encinta tothom li parla de què fer amb el nen, ella no té cap iniciativa al respecte, és com si tot s’ho haguessin de fer. El mateix passa amb els coloms, veiem com són els coloms, ens ho explica detalladament, però no es veu quina funció fa ella en tot això de criar-ne a la seva pròpia casa. Per últim, veiem aquesta actitud de passivitat quan la Natàlia se’n adona que està embarassada. Ho diu d’una manera com “sis mesos més tard vaig saber que estava embarassada”, com si no fos cap desig, com si el nou bebè sortís de la res, de sobte té la panxa grossa, de sobte pateix malestar a l’embaràs, de sobte es troba a prop de la mort, de sobte la nova criatura ja té nom... i on és la voluntat de la Colometa? On ha anat la seva personalitat? Per què és tan inactiva amb els successos de la seva pròpia vida? Per què ens ho diu tot com si els fets no fossin amb ella?...
(hauries d'organitzar millor el teu escrit i de passada revisar el sentit de inactivitat, passivitat...)

Sento la llarga longitud del text, però al tractar-se d'un anàlisi d'un personatge en comptes d'un resum del capítol, m'hi he vist obligada a escriure tot el que sentia envers el tema que he escollit, i trobo que tot el que hi veieu escrit és important.

La gelosia d’en Quimet per la Natàlia en els X primers capítols.

Des del primer moment que Natàlia coneix en Quimet a la plaça del Diamant aquest se’ns presenta com un noi segur de sí mateix i decidit, ja que sense gaire esforç aconsegueix que Natàlia li presti atenció i balli amb ell tot i que ella estigui sortint amb en Pere. A més, quan ella li diu que està promesa ell li contestà que al cap d’un any ella serà la seva senyora i la seva reina. A mesura que van avançant els capítols i la relació entre aquests dos personatges es fa més estreta, ens adonem que la seguretat i el caràcter decidit d’en Quimet arriben a l’obsessió i el control de la vida de Natàlia, i ens adonem realment de la veritable personalitat d’en Quimet: un home masclista, egoista i molt gelós, que en el fons no és més que un sentiment d’inferioritat envers Natàlia i que el fa tractar-la d’aquesta manera. Un exemple de la veritable personalitat d’en Quimet la trobem en el moment que aquest li muntà a Natàlia un numeret a la pastisseria pel fet de creure que el pastisser la pretenia, o també en l’acte en que creu haver-la vist passejant amb en Pere, que no quedà satisfet fins que ella li demanà perdó.

Els gelos d'en Quimet als 10 primers capítols

En Quimet és un personatge masclista, només pensa en lo que li va bé per a ell i no en la Natàlia i també és possesiu, actitud que fa que sigui la persona gelosa que s'observa en els 10 primers capítols.(hauries de revisar el significat de masclista, egoista, possessiu, gelós per aplicar-los correctament)

Aquesta actitud es pot observar en el moment que en Quimet va anar a buscar a la Natàlia, per sorpresa, a la pastisseria on ella treballava i va veure com el pastisser la va mirar, cosa que no li va agradar gens ni mica.(els gelos no són una actitud, busca'n més informació)

En una altre situació que es poden veure els gelos d'en Quimet envers la Natàlia és quan ella es va trobar amb en Pere per casualitat al carrer, per aquesta situació, en Quimet es va enfadar amb la Natàlia perquè deia que no se l'havia trobat per casualitat, sino que havien quedat.

També podem observar els gelos en el moment que la Natàlia i en Quimet estàven al bar i a la Natàlia li va començar a sortir sang del nas i el cambrer la va acompanyar al lavabo, i al sortir en Quimet s'havia enfadat amb ella perquè deia que ja era prou gran per poder fer-ho ella sola.(no s'entén què és el que podia fer ella sola)